divendres, 30 de maig del 2008

Gabriel Galmés a "Així de clar"

En aquest vídeo [8' 04''] podeu escoltar una sèrie de reflexions que Gabriel Galmés fa en el programa de televisió Així de clar (1997) de TLN - Canal 37. Reflexions que giren entorn de les dificultats que es pot trobar l'artista que viu a Mallorca.


dimecres, 28 de maig del 2008

Una cara manllevada

Podeu llegir un fragment d'Una cara manllevada (2000), de Gabriel Galmés, a la Biblioteca Virtual Jaume Fuster (VilaWeb). Aquesta novel·la va ser la darrera que va publicar. Hi trobareu alguns personatges d'El rei de la casa (1988) 35 anys més grans.

"Titus Palmer torna de Brussel·les, i Annabel Artigas, que havia estat el seu amor secret de joventut, s’ha casat amb Xim Valls. L’estupefacció d’un advocat que «no havia tingut mai la sensació de fer el que se suposa que fan les persones adultes», la fatxenderia de qui es creu un guanyador amb poders de seducció il·limitats i una Cati esbojarrada perfilen—conjuntament amb personatges del tot nous—un paisatge en què la dificultat per madurar s’alia amb el desconcert que provoquen la desaparició d’uns punts de referència i la incapacitat per crear-ne de nous amb prou poder de convicció. Gabriel Galmés ens mostra en aquesta novel·la, qui sap si amb una punta d’amargor, com el descobriment agredolç de la sensatesa s’obté lluny de la grandiloqüència i els grans propòsits." (extret de la web de Quaderns Crema)

dimecres, 14 de maig del 2008

Manacor, la metròpolis galmesiana

Gabriel Galmés convertí la seva ciutat natal, Manacor, en el centre neuràlgic de la seva producció novel·lística: El rei de la casa (1988), La vida perdurable (1992), El rei de la selva (1996) i Una cara manllevada (2000). Hi és present des de l'evocació, plena d'ironia, de la seva joventut a la primera obra fins a la visió, també irònica i còmica, de la seva pròpia generació, a la darrera, amb el retorn d'alguns personatges de El rei de la casa.

Segons Jaume Vallcorba, editor seu, qualsevol novel·la galmesiana ens diu molt més sobre l'ànima humana que molts altres textos aparentment "cosmopolites".

Tot això, ho aconseguí a través de l'observació, sincera i mancada de prejudicis, de la realitat que l'envoltà. Realitat que transformà en material novel·lístic molt treballat estilísticament i embolicat amb el seu peculiar humor i amb la seva ironia punyent.

No ens ha d'estranyar que la ciutat li retés un petit homenatge, com mostra la imatge, en motiu de la presentació de la seva darrera novel·la, El rei de la selva. Homenatge anònim que la metròpolis galmesiana volgué retre al seu escriptor amb una estàtua eqüestre aixecada al bell mig de sa Bassa.