Gabriel Galmés convertí la seva ciutat natal, Manacor, en el centre neuràlgic de la seva producció novel·lística: El rei de la casa (1988), La vida perdurable (1992), El rei de la selva (1996) i Una cara manllevada (2000). Hi és present des de l'evocació, plena d'ironia, de la seva joventut a la primera obra fins a la visió, també irònica i còmica, de la seva pròpia generació, a la darrera, amb el retorn d'alguns personatges de El rei de la casa.Segons Jaume Vallcorba, editor seu, qualsevol novel·la galmesiana ens diu molt més sobre l'ànima humana que molts altres textos aparentment "cosmopolites".
Tot això, ho aconseguí a través de l'observació, sincera i mancada de prejudicis, de la realitat que l'envoltà. Realitat que transformà en material novel·lístic molt treballat estilísticament i embolicat amb el seu peculiar humor i amb la seva ironia punyent.
No ens ha d'estranyar que la ciutat li retés un petit homenatge, com mostra la imatge, en motiu de la presentació de la seva darrera novel·la, El rei de la selva. Homenatge anònim que la metròpolis galmesiana volgué retre al seu escriptor amb una estàtua eqüestre aixecada al bell mig de sa Bassa.
Tot això, ho aconseguí a través de l'observació, sincera i mancada de prejudicis, de la realitat que l'envoltà. Realitat que transformà en material novel·lístic molt treballat estilísticament i embolicat amb el seu peculiar humor i amb la seva ironia punyent.
No ens ha d'estranyar que la ciutat li retés un petit homenatge, com mostra la imatge, en motiu de la presentació de la seva darrera novel·la, El rei de la selva. Homenatge anònim que la metròpolis galmesiana volgué retre al seu escriptor amb una estàtua eqüestre aixecada al bell mig de sa Bassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada